martes, 12 de mayo de 2015

Muntar a cavall

Fa poc vaig anar a una casa de colònies i vaig aprendre moltes coses sobre els cavalls, em va venir al cap la idea de programar una passejada amb cavall amb en Ramón. Li vaig proposar i li va semblar molt bona idea.
Em va estar explicant  què a República Dominicana ell anava amb cavall moltes vegades perquè un familiar seu en té, però que feia 4 anys que no pujava a cap. Així que vàrem anar a la hípica Edna i varem poder gaudir d'una passejada amb cavall pel bosc.
 A en Ramón li va agradar molt, to hi que ell hagués volgut fer salt, més trot,etc però la noia ens va dir que havíem d'anar al ritme de la persona que menys en sabia, jo. A mi la veritat és que tot i trobar que els cavalls son uns animals preciosos no em va agradar gaire muntar-hi per diferents motius: el cavall no em feia cas, tenia sensació de risc sobre el cavall i em feia por ja què el recorregut era de bastantes pujades i baixades. Però va ser una experiència més. En Ramón  va riure molt de mi.
Ell  després de la passejada pel bosc, que per cert vàrem veure unes vistes precioses de Platja d'Aro, va fer més trot  a la pista de la hípica junt amb la persona que ens havia acompanyat durant la tarda.

Us adjunto una foto que va fer en Ramón quan deixavem els cavalls.
Fins aviat!!




miércoles, 22 de abril de 2015

Bones!!
Entro per explicar-vos una mica les activitats que hem fet en Ramón i jo durant aquestes ultimes setmanes, degut a que va bastant de temps que no em passo pel blog.
La veritat és que ens és difícil coordinar-nos per horaris, ja que jo tinc principalment caps de setmana lliures, però ell pràctica beisbol i és difícil que pugi quedar un d’aquests dies. Així que portem varies setmanes que quedem a les tardes quan jo plego de treballar. De fet, a les hores que plego, fins fa poc no es podia aprofitar gaire la tarda perquè es feia fosc aviat i no hi ha gaire llocs on s’hi pugi anar amb un horari tan limitat. Però ara que fa molt bon temps i que es fa fosc tard aprofitem millor les hores.
Vaig voler provar un dia de portar a en Ramón a l’espai jove de Platja d’Aro, ja que m’explica moltes coses que fa i de la seva família, però no gaire dels seus amics. Per tant vaig pensar que podria ser positiu anar a l’espai de joventut a conèixer nois de la seva edat i poder jugar a billar, futbolí, jocs de taula, ordinador… de fet, s’ho va passar bé i per tant, vàrem tornar un segon dia. Fins i tot es va inscriure. El problema és que, no té transport per poder seguir anant altres dies si es que no el porto jo. Se’m passa pel cap el dubte si a Sant Feliu de Guíxols hi ha un espai similar. Vaig estar indagant per internet i l’únic espai jove que vaig trobar va ser dirigit a fer cursos, no com  espai d’oci i relació pels joves. M’agradaria saber-ne més del tema i en el cas que no hi hagués un espai així, crec que seria molt positiu pels joves de Sant Feliu.
Un altre dia vàrem anar a la biblioteca a fer-se el carnet. A en Ramón no l'interessen gaire els llibres, però vàrem aprofitar per poder utilitzar els ordinadors, fet què m’ha comentat que ell a casa no en té. A més a més vàrem poder veure una exposició que feien les escoles sobre la igualtat de gènere i va ser molt divertida de veure.

Una de les ultimes sortides que hem fet i que a en Ramón li va agradar molt, va ser anar al Parc Aventura a fer un circuit de tirolines pel bosc. Va ser molt divertit, tot i que a mi em feia una mica de por … xD tot va anar genial. Vàrem poder fer fotos i aquí us en deixo alguna.


jueves, 12 de febrero de 2015

Sortida en bicicleta

Aquest mig dia hem aprofitat que feia bon dia per fet una sortida en bicicleta pel carril bici. A més a més, a la tornada ens hem passat pel camp de beisbol on entrena en Ramón i he conegut al seu pare. Ens ho hem passat molt bé!! :)



lunes, 26 de enero de 2015

2015, reinici del projecte Rossinyol

Bones!
Després de molt de temps sense escriure al blog, torno a ser aquí. el deixar el blog una mica abandonat a esdevingut per diferents motius, però el principal és perquè la cosa no funcionava bé amb el meu rossinyol i no tenia gairebé res a explicar. 
A dia d'ara, puc dir que la cosa a canviat. Un altre nen a volgut participar en el projecte i a partir d'ara el meu rossinyolet és en Ramón. Dic rossinyolet però en realitat es rossinyolás, ja que té 16 anys. 
L'altre dia vaig anar a conèixer a en Ramón a l'institut. Em va semblar molt simpàtic i xerraire, i la primera impressió encara es manté.
Avui he quedat amb ell per primera vegada i hem anat a jugar a la bolera, m'ha dit que mai havia jugat però una partida l'ha guanyat ell i l'altre jo. 
hem estat parlant de les coses que ens agraden i dels dies que ens aniria bé quedar. El temps a passat molt ràpid  i ha sigut una tarda divertida. Li he preguntat que si hi ha alguna activitat que tingui interès per fer i m'ha dit que el que jo vulgui, però li he remarcat que no vull que sigui així. Perquè jo vull que tingui ganes de quedar amb mi, i no sigui una obligació per ell. M'ha dit que li agradaria fer paintball. Així que ho tindré en compte si algun dia fem una activitat amb la resta de mentors i rossinyols de Sant Feliu de Guíxols.
De moment anem creant vincle, aviam que tal segueix la cosa. Tinc esperances que segueixi tant bé com avui, perquè ja em vaig portar una mica de decepció amb l'experiència anterior.


Us deixo una foto de la partida.


lunes, 8 de diciembre de 2014

UN “XIC”DE DECEPCIÓ


Fa dos setmanes que no publico res al blog, la veritat és que tampoc he tingut gairebé res a comentar. Tan sols que per segona setmana consecutiva no he quedat amb el meu mentorat. El fet és que, no sé realment quina informació han rebut els rossinyolets respecte a aquest projecte, però estic una mica decepcionada amb la falta d’implicació/compromís/ganes del meu mentorat.

Potser em sento així perquè estic una mica estressada amb la feina que tinc de la Uni, el poc temps lliure que tinc i rematant amb el fet que de moment només he quedat una vegada amb el Rossinyolet.  La veritat és que justament ara que hi ha tants de treballs a la universitat i la feina em costa organitzar-me el temps, però busco quedar amb el meu mentorat.  L’horari en el que puc dedicar-li més temps és el cap de setmana, sempre li pregunto si li va bé o si prefereix un altre dia/hora. Sempre li ha semblat bé el que li he proposat però després...

El cap de setmana anterior no va voler quedar degut a la pluja, tot i que el pla que li vaig dir de fer era anar a la bolera o al cine. Em va avisar una hora abans de l’hora de quedada que no volia quedar. Ell em va dir: demà puc quedar.  Però jo no podia.  El fet es que m’he d’organitzar el temps i em sabia greu però no podia quedar.
Al llarg de la setmana hem parlat i havíem quedat dissabte al matí,  tenia pensat anar a esmorzar i fer un volt per el passeig que hi havia fira de nadal i espectacles varis, en especial  un de màgia. El fet es que no es va presentar. Després es va excusar, però jo vaig estar mitja hora esperant-lo amb l’esperança de que aparegués. Davant d’això jo em vaig indignar una mica. Realment esta valorant el projecte? O li dona una miqueta igual?

Potser no hauria de ser tan critica al respecte, però tal qual em sento ho vull expressar. Em menjo molt el cap en activitats a fer i que li pugin agradar i després quan arriba el dia, RES!
Tot i així ahir li vaig  escriure per privat del Facebook, una mica potser “seriosa “ i ho vàrem aclarir. Crec que s’ha assabentat dels lletjos que m’ha fet i m’ha dit que no tornarà a fallar i que vol recuperar els dos dies que no em quedat.

Si ell ja era prou vergonyós, potser ara li farà més vergonya el dia que quedem, crec que es sent una mica malament.

Potser posant-me en el seu lloc, esta en una edat d’adolescència, en la que té quasi 18 anys, és una edat en la que ell ja té molta independència, que pot quedar amb els seus col·legues quan vol i fa el que li va de gust. Alhora potser el fet de que quedem els findes li treu temps per passar amb els seus amics o fer les seves coses. Vull parlar amb ell sobre el tema, debatre i que m’expressi els seus pensaments, perquè vull que sigui conscient que aquest projecte el pot enriquir molt i que valori el temps que podem compartir junts.

El pròxim dia que quedem serà com començar de nou, i ja tinc ganes que agafi confiança amb mi, perquè sinó es una situació una mica incòmode per tots dos. Aviam que tal segueix la cosa… de moment, encara no he pogut gaudir gaire de l’experiència del projecte rossinyol…

Fins a la pròxima!!!!

Aquest blog no sé si el llegeix algú, en cas que si, si voleu deixar algun comentari per recomanar-me alguna cosa o donar el vostre punt de vista, ho agrairia molt.

Per cert, quin palicazo que tinc, no? Amb la tontería aquí explico la biblia i més! xD


Att: Cristina

lunes, 24 de noviembre de 2014

Primera trobada










   PRIMERES SENSACIONS


Dijous vaig conèixer al meu mentorat, en Said.  La trobada inicial no la vàrem poder realitzar el dia de reunió de tots els mentors i mentorats, així que dijous vaig anar a l’institut d’en Said per poder conèixe’l.  La veritat es que no estava gens nerviosa,  però en comentar-me la Begonya, encarregada de portar a terme el projecte rossinyol a Sant Feliu de Guíxols, que venia la TV a gravar la primera trobada, va fer que tingues inseguretats. Les primeres sensacions al veure a en Said varen ser positives, tot i que ell estava molt tallat, ni tan sols s’atrevia a  mirar-me a la cara, vàrem parlar una mica i se li escapava petites rialles en alguns moments. Va ser una trobada una mica freda, ja que teníem a la TV mirant que fèiem i parlàvem. Vàrem decidir intercanviar telèfons i Facebooks i ja ens posaríem en contacte.

Divendres, vaig parlar amb en Said via facebook , i vàrem quedar dissabte.  Jo anava molt predisposada a trencar el gel i a que comences a agafar confiança amb mi. Es per això que vaig creure convenient anar a prendre un refresc per establir un primer contacte . Vàrem començar a parlar sobre la nostra família, les nostres aficions, els estudis, i ell em va explicar aspectes del seu país. Al principi, no es va fer gaire amena la trobada, ja que ell em parlava molt poc i jo era la única que estava cotorrejant i preguntant, portàvem poc més de mitja hora.  Jo ja li havia parlat de tot, i ell no em volia preguntar res.  Davant la situació, vaig decidir que féssim alguna activitat d’oci, i vàrem jugar al billar, que per cert se’m dona fatal. Era una bona oportunitat per a que ell agafes confiança i s’ho passes bé. Davant la meva poca destresa  va decidir ajudar-me i indicar-me les boles que podia tirar. Vaig pensar :“ Cris, genial, així el faràs estar més segur de si mateix davant teu“. La veritat es que crec que s’ho va passar bastant bé i vàrem riure bastant.

Tot i que ell encara esta una mica vergonyós amb mi, crec que es va deixar endur bastant bé i em va explicar bastant aspectes importants per ell.
Amb ganes de una nova trobada, aviam si dissabte li bé de gust fer una sortida en bici i li preparo un pícnic amb una super truita de patates :P , que em va dir que li agradava el menjar d’Espanya.

Fins a la pròxima publicació.
 Petonets.